S'acosta la calor i amb ella les pujades a la Font Soleia. Enguany, després de fer una mica l'indiu per cala Montse ara li toca el torn a aquesta altre popular muntanya de zona centro. No us deixo la crònica de les primeres "escaramuzes" de presa de contacte amb un resultat final de bones clatellades i algun fugaç encadene. Que això seria massa aburrit per un espai com aquest regit per la màxima "Hary l'hansen sun and the morning now!". Aquesta vegada toca retre homenatge a dos dels grans blogs d'escalada de casa nostre, dels que miro tot sovint i que a més són dues vies de Sant Llorenç.
Per una banda, el Bombero de la roca d'un company de la feina on recull el diàri de vitàcora de la seva activitat tibadora i on surten sovint altres companys. Un fanàtic que amb quatre dies ha passat del 6a al 7b. I desde Huuurra mola mencionar les bones i desinteressades actuacions dels pocs que currem per la penyita sobretot si son colegues de feina. Vaig flipar quan m'ho van dir que hi havia una nova via al costat mateix de les històriques Angeles de fuego i Clave Omega. Una bona feina desbrossant el peu de via i com a resultat un 7a+, de les millors vies que s'han equipat a la Placa de l'Heura. Bons forats per baix i que a poc a poc es va posant més díficil fins a un final més tens. Ese es mi colega, clar que sí Canito, que la has clavado!
Sellares i Oskar a Espacio, amor y locura 8a. Sant Llorenç del Munt. Març 2011 from robert guilera on Vimeo.
Per altra banda, l'Espacio, amor y locura el blog del Fernando que conté una gran quantitat d'informació de les seves sortides tibadores i sempre amb un humor molt peculiar. Un dels de referència sense cap mena de dubte. A més com a equipador, que a dir si mitja paret gran és seva apart de moltes vies a altres indrets. I entre elles la que té el mateix nom que el blog, una nova anchoita que m'he anotat a la cole. Aquesta vegada no ha calgut sortir com un bou sense esquella completament embogit buscant suavitzar la via per poder pujar. Així espero que l'anònim desconegut sigui misericordiós ara que m'he portat de forma tan elegant i m'aprovi l'encadene i pugui entrar per mèrits pròpis a l'olymp diví. Si que és veritat que ella mateixa per sí sola ja està bastant suavitzada, en la línia de les seves veïnes vidilloses la claudio i la calladeta. Més endavant, en la llunyana sibèria, les anchoites ja són una altra cosa pq les he tocat totes i no n'he fet ni una. Però si entrem en decotacions es pot liar la de Sant Quintin, i jo ara que he tornat al recte camí no voldria rebre més pedregades ni lapidacions. Tampoc voldria pecar per un escaqueo qualsevol. Ens deslliure-nos de qualsevol mal.
Per una banda, el Bombero de la roca d'un company de la feina on recull el diàri de vitàcora de la seva activitat tibadora i on surten sovint altres companys. Un fanàtic que amb quatre dies ha passat del 6a al 7b. I desde Huuurra mola mencionar les bones i desinteressades actuacions dels pocs que currem per la penyita sobretot si son colegues de feina. Vaig flipar quan m'ho van dir que hi havia una nova via al costat mateix de les històriques Angeles de fuego i Clave Omega. Una bona feina desbrossant el peu de via i com a resultat un 7a+, de les millors vies que s'han equipat a la Placa de l'Heura. Bons forats per baix i que a poc a poc es va posant més díficil fins a un final més tens. Ese es mi colega, clar que sí Canito, que la has clavado!
Sellares i Oskar a Espacio, amor y locura 8a. Sant Llorenç del Munt. Març 2011 from robert guilera on Vimeo.
Per altra banda, l'Espacio, amor y locura el blog del Fernando que conté una gran quantitat d'informació de les seves sortides tibadores i sempre amb un humor molt peculiar. Un dels de referència sense cap mena de dubte. A més com a equipador, que a dir si mitja paret gran és seva apart de moltes vies a altres indrets. I entre elles la que té el mateix nom que el blog, una nova anchoita que m'he anotat a la cole. Aquesta vegada no ha calgut sortir com un bou sense esquella completament embogit buscant suavitzar la via per poder pujar. Així espero que l'anònim desconegut sigui misericordiós ara que m'he portat de forma tan elegant i m'aprovi l'encadene i pugui entrar per mèrits pròpis a l'olymp diví. Si que és veritat que ella mateixa per sí sola ja està bastant suavitzada, en la línia de les seves veïnes vidilloses la claudio i la calladeta. Més endavant, en la llunyana sibèria, les anchoites ja són una altra cosa pq les he tocat totes i no n'he fet ni una. Però si entrem en decotacions es pot liar la de Sant Quintin, i jo ara que he tornat al recte camí no voldria rebre més pedregades ni lapidacions. Tampoc voldria pecar per un escaqueo qualsevol. Ens deslliure-nos de qualsevol mal.
